Estiu 25. Fragments.

Dijous 14 de juliol

Je me suis arrossegué pendant dècades regurgitant una nouvelle que és una merdessèque lligada amb un cordill i je considère tal dia com aujourd’hui que és arribada l’hora de prendre una decisió, c’est à dire, de faire un coup de tête.
J’ai dit et je rubrique
El jo de moi-même

Divendres 15 de juliol

Però ja ha passat un dia i estic una mica més deshidratat i de tot el que escrivia ahir, avui se me’n fot. El que sí que mantinc encara i que ahir no en vaig dir res és que m’agrada escriure a mà, vull dir amb ploma.
J’ai écrit et je rubrique

Dimecres 27 de juliol

To morrow will be another day. To morrow you’ll shave me. To morrow. Tus morros.
Aquest verà he descobert què vol dir viure en un perpetu bany maria. No paro de rajar. Les nits són un suplici i vaig rebregant llençols humits.
Afortunadament, la gata fa els seus esgarips a hores convingudes i això alegra la vigília.
J’ai écrit et je rubrique (mentre j’escolte un disc de Marin Marais) (Jordi Savall est qui rasque la viole).
Prends châtaigne, mon vieux.

Diumenge 31 de juliol

Nihil novo sub sole. Però sole és llenguado. I de llenguado a Llenguadoc només hi va una lletra. Perquè jo he estat a Tolosa i hi vaig escriure “sota l’ombra esponerosa de Sant Serní de Tolosa”. Només aquest vers (et c’est comme ci i no hi ha res a riposter) justifica una existència. I sort d’això, perquè de la resta (littéraire, evidemment) no me’n refio ni un pèl.
La gata (que is very very clever) (i perhaps sensitive) ha captat des de sota el llit les vibracions de la poque-solte, o del nonsense, o del què sé jo que no sé res. I miola. A la seva manera desesperada, per donar-me a entendre que més val que plegui. Que si no es té res a dir, el millor és callar.
J’ai escrit et je rubrique.

Diumenge 7 d’agost

Si sis scies scient sis cigars, sis cents sis scies scieront sis cents sis cigars.
Regla de tres, exacta i precisa.
What annoys an oister? A noise annoyed annoys an oister.
No es pot dir amb més precisió. Si parléssim només amb embarbussaments desterraríem els malentesos.
J’ai érit et je rubrique.

Dilluns 8 d’agost

Cada dia que passa em fa més angúnia trepitjar el carrer. Faig camí cap a l’agorafòbia? Diria que no, tot i que en un cert grau jo diria que ja la pateixo. I en frueixo, que tot és qüestió de punts de vista.
J’ai écrit et je rubrique (que del maó en diuen brique)

Dijous 11 d’agost

En aquesta fausta diada de l’11 d’agost he canviat l’orientació de la meva taula (mea mensa), cosa que faig de tant en tant. No se m’amaga que és un canvi que dissimula altres canvis (changes) que podria fer. Però és el cas que cap canvi que vagi més enllà de l’epidermis no m’interessa.
Dit això, deixaré constància que la calor desaforada i sostinguda que hem de comportar me touche la poire i non de qualsevol manière sinon que ho fa a deux mains, amb la qual cosa tinc la cosa dels baixos encetada, escaldada i perfectament inútil per a cap altra cosa que no sigui l’abocament d’orins a la tassa de vàter, tot i que amb escassesa perquè la big quantitat de water que expulso via porus m’eximeix de visitar el comú amb assiduïtat.
I això.
J’ai écrit et je rubrique (que a banda de diamants, cors i trèbols tenim les piques) (és idiota, però no hi ha res a dir.)
J’ai écrit et je rubrique (que si cou és com que pique)

Divendres 12 d’agost

Je suis un peu mouche perquè c’est la deuxième fois (sí, la segona) que je m’achète un book que ja he llegit o que juraria que ja he llegit.
Il n’y a res a faire, però ça me touche les couilles. Però si fos une personne méthodique i m’apuntés les lectures això no passaria.
O sí, perquè compro els llibres sense to ni so, a empentes i rodolons, aquí caic i allà m’aixeco, i tant pis, c’est comme ça i if la Mila does midó, I se’n fot.
J’ai écrit et je rubrique (comme el fill d'en Dominique)

Dijous 1 de setembre

Août is death i september ja ha tret el nouse. Aquest verà que ja ha passat (és un dir) serà recordat comme la shit més big du monde mundial. Ahir va fer una bona pluja i avui la vida és més vivible. No tinc confiança que duri massa, tinc per mi que aviat començaré a rajar com la Fontana de Trevi. O les Fonts de Montjuïc. O l’aixeta de la cuina. I és que gat escaldat de l’aigua tèbia fuig. I moi je suis una gat escaldé.
I perquè consti je rubrique (et je me rasque perquè ça pique)