Errare felinum est

Si bé és cert que som els gats qui triem els amos i no els amos qui trien els gats, a Bastet poso per testimoni que això no és garantia d'encert!

A fe que em fa una mandra còsmica, però no em queda cap més alternativa que venir a pledejar en favor de la meva privacitat. Què n'heu de fer vosaltres si somnio o deixo de somniar? O de si somnio naps o cols? O xirivies, si em ve de gust.

I, al capdamunt de dalt de tot, va i se me les dóna d'artista i perpetra l'engendre amb què encapçala la deposició que m'ha tret de polleguera.

Doncs se li han acabat les magarrufes, us ho juro. El penso tenir a dieta de ronquets i moixaines fins que li baixin els fums, s'adoni del disbarat que ha comès i em demani perdó. O que li pegui per preparar-me una cassoleta de sardines en escabetx, que mira tu, un també té les seves debilitats.

Fins aleshores, cadascú al seu sarcòfag i Nostro Sinyor en el de tots.

Amén.