Baules

1. Josep Pla explica que el dia que va menjar espàrrecs, quan orinava, va entendre la llei de la causalitat. Impecable.

2. Qui ha fet aquest descobriment pot arribar a ser un gran jugador de billar. O un perfecte idiota.

3. La idiòcia no és més que una condició. Perversions del llenguatge.

4. Blasmem qui usa subnormal com un insult, però assumim idiota. Flaca memòria o pura ignorància.

5. Els beocis ja no han de patir, però els atenencs, pagats de si mateixos, els havien penjat la llufa. Menys memòria, més ignorància.

6. La innocència és perversa? Com un do, és una benedicció; com un interès, fugiu-ne com de la pesta.

7. Tot el que ens és donat és una propina de la divina providència. (També és de Pla.)

8. El meu ateisme és sòlid, impecable, de pedra picada. Convenient. Còmode. Però m'hi cap la Divina Providència.

9. "En la renúncia hi ha la felicitat", G.T. dixit. Any 73. Tinc bona memòria.

10. Els aprenentatges són personals i intransferibles. Com les pedres, les ensopegades i les obstinacions.

11. Autocita: "Em sóc i em sé hoste cruel". La crueltat té la virtut del bisturí.

12. Podem disseccionar una granota: cloroform, tisores, agulles, bisturí, una mica d'estómac. El cor és menut i batega.

13. El cor, un múscul important però molt rutinari. Els cobriments, les taquicàrdies i algun encongiment ens l'han tornat metafòric.

Jo, però, pledejo a favor del cervell. Té prou revolts per poder-s'hi perdre.