Llavors

Els qui tenim la sort de dedicar-nos a aquesta variant de l'art dramàtic que algun despistat en diu docència i que ens entossudim a no abandonar la trinxera, no podem evitar de tant en tant trobar-nos algun especimen que ha sobreviscut a la nostra acció destructora i que, portat per un rampell que no hi ha manera que m'expliqui, se'ns acosta amb un somriure d'orella o a orella i ens exigeix un esforç de reconeixement que, valga'm santa Rita, jo mai no estic en condicions de poder-los oferir.

Amb el temps he desenvolupat una habilitat que a mi mateix m'astora: puc mantenir converses de deu minuts sense deixar traspuar cap sospita que no tinc ni la més remota idea de qui és el pàjaru o la pàjara de torn. És el meu límit. El que passaria al minut onze és encara un gran misteri, però molt em temo que també el sobreviuria amb un esplèndid repertori de piruetes verbals que deixarien el meu interlocutor/a en la més absoluta inòpia de l'escassa petja que ha deixat en els meus circuits de memòria.

Això no vol dir que hagi esborrat tots els records. N'hi ha que perviuen en mi i m'acompanyaran fins a la tomba. Dos exemples.

Un, el d'aquell sant baró que em va explicar com l'havien tombat quan va decidir-se a opositar a enterramorts. Inenarrable! El bon Jan no va aconseguir de tirar amunt una paret de maons i, és clar, el tribunal va comprendre que donar facilitats d'escapada als fantasmes no era de llei i que no podien concedir la plaça a qui no era capaç de segellar amb prou dretura el nínxol de rigor. Ben suspès, els ho he de concedir.

L'altra, la que em va comunicar el seu projecte de futur: estudiar per maquilladora de cadàvers. Una més que plausible sortida laboral que conjuminava la seva vocació artística i el desig d'una feina tranquil·la i sense soroll.

Sí, sí, és clar que també me n'he trobat que són executius estressats, infermeres bondadoses, metges o advocats, empresaris ardits o mares de família convençudes i felices.

Però què voleu, jo sóc com sóc, i només de pensar que alguna engruna de mi ha pogut suscitar les dues vocacions que us he destacat (hagin tingut o no una bona fi) m'omple d'una íntima i impagable satisfacció.