Quan jo m'esmerço en una causa justa...

...com en Tell sóc adusta i arrogant. Ja sé, ja sé, he encreuat dues referències que fan de mal conjuminar: la imatge d'una bella senyoreta -com de tant en tant em plau de fer- i unes paraules de Pere Quart fotent-se (no sé si de bon rollo o no, jo diria que no) de la fastuosa vaca cega de Maragall.

Tot plegat, però, joc de poques taules. Si hi ha algú que té la pell prou fina per arrufar el nas perquè la consideració de la difunta de torn em faci venir al cap paraules de vaca, ho té clar. A mi, en això com en tantes altres coses, el que altri pugui pensar em té a la fresca. Pot semblar que no, que sóc considerat, prudent i fins i tot atent, però en el fons del fons res de res. Enganyo, fujo i anguilejo, que és el que em mola.

I a més que mira, que avui m'ha pegat per deixar que les fúries surtin a prendre el sol i s'hi torrin, i m'ajudin a dibuixar la línia precisa que em separa a mi mateix de la resta dels mortals. I si algú gosa trepitjar la ratlla, doncs que vingui el Tom Sawyer i el posi a caldo. Que en algun racó de la meva memòria més remota emmagatzemo tots els mastegots no donats i altres galindaines, i a qui gosi respirar pel bon jesuset que l'obro en canal i el penjo pels budells al ganxo més alt de l'escorxador. Per aquestes.

He dit. I tanco.