Roda

els camins del senyor són inescrutables i potser foscos i aleshores avancem a les palpentes o fent tentines o no avancem i obstinadament ens retrobem al punt de partida i és aleshores que ens descobrim concèntrics i ens diem que bé que bé o potser quina meravella o no ens diem res perquè som amants del soliloqui i ja ens tenim massa vistos i recordem sísif i xiulem el seu nom entre dents i pedres al fetge i això ens remet a tàntal i correm a posar-hi una mica d'alcohol per veure si es conserva millor o l'àguila se'ns proclama etílica i ja no insisteix tot fent tomballons per un cel que imaginem blavíssim i sense cap núvol que en diuen un cel ras i si fa un punt de fresqueta i és de bon matí just quan clareja doncs mira sí què vols que t'hi digui hi fa de bon caminar i mentre ho fas et pots perdre en cabòries que potser no duen enlloc però que acompanyen tris-tras tris-tras al ritme de les passes cadència metrònom compàs de dos per dos o sis per quatre o nou per vuit o tres per quatre que això fa un vals i sí per què no que el ballaria encara que fos al preu de trepitjar-ho tot i envermellir i dissimular el fracàs en un somriure entre de demanar perdó i de tu ja ho sabies si venies a compartir espais inhabitats però de festa jo tan poc festós i sempre adust o no que potser no que ja no sé si esquivar miralls perquè sé que no t'hi veuré i jo ja em sé de cor que vol dir de memòria, memòria, memòria

i naufragi

i una mica més de silenci