Bollería selecta

Ni magdalenes ni hòsties. Quan hom està gagà ho reconeix i punt. Que no va ser al carrer del Carme, no; va ser al carrer de l'Hospital.

Una travessia em direu. Doncs sí, bé, una travessia i què? Però no és de llei que ens deixem anar en mans de la nostàlgia i trabuquem la precisió del record, que a mi de petit em van ensenyar a ser net i polit. I si al capdavall el valor de la ressuscitació de la vivència proustiana val en la mesura de l'exactitud de la sensació recobrada, ja em direu quin mal ús és fer-ne marrar en d0s-cents metres la distància.

D'altra banda no voldria tenir una legió d'amateurs de rellotges al·lucinants apamant el carrer del Carme inútilment. Però ara que hi penso, tampoc no cal anar al carrer de l'Hospital. Si hi ha justícia divina (i n'hi ha d'haver, sinó ja em direu què en faríem de tota la Conferència Episcopal un cop hagin fet l'ànec els seus il·lustres membres) la botiga que em va encolomar l'engendre ja deu haver passat a millor vida.

És un supositori, és clar.

Que Nostro Sinyor us conservi per molts anys i un combli de goig i d'alegria