Humour sombre

He posat una exquisida cura aquest matí a controlar quin era el primer peu que posava en contacte amb el terra i crec que puc assegurar sense cap mena de dubte que ha estat el dret.

Sigui per això, o per alguna afortunada conjunció astrològica, estic en disposició d'afirmar que a frec de passar full del 28 de setembre de 2006 el balanç que puc fer de la jornada és extremadament positiu: un cop més podré tancar l'aviram al corral sense haver-me embrutat les mans de sang.

I això és així perquè aquesta franca bonhomia amb què el Bon Déu Nostro Sinyor em va obsequiar, a més de totes les altres gràcies que m'adornen, m'ha permés de capejar amb un somriure a flor de llavis aquest vici tan arrelat en els éssers humans que entorpeixen el meu deambul·lar quotidià que consisteix: a) a trobar-ho tot malament; b) a viure en la confortable certesa que la culpa sempre la té algú altre.

Com que ja vaig posant anys i cap cosa no em fa moure la parpella, m'he reafirmat en un convenciment que va prenent forma cada dia que passa amb més consistència. Em firaré un variat repertori de pneumàtics d'acreditades firmes (des de Pirelli a Firestone passant per Ágata Ruiz de la Prada i Tous) i els distribuiré amb discreció i elegància en lloc estratègics per a aquells moments en què algun dels meus dilectes col·legues decideixi beure un got d'aigua.

I jo em retiraré a la Tebaida de les meves refexions circunspectes per considerar les doctes paraules de Machado: "És més difícil estar a l'alçada de les circumstàncies que au dessus de la marée".

O per sota, clar, que en qüestió d'elements líquids sempre hi pot haver controvèrsia.

P.S.: Si alguna ment inquieta s'estigués interrogant sobre la pertinença de la icona, afegiré que és el més semblant que he trobat a la massa encefàlica d'algun membre conspicu del personal que m'honora amb la seva companyia.