Quan els Déus sempre clements m'han aconduït als llimbs on amb santa paciència i etèria resignació esperàveu la Paraula de Llum que us portava, gràcies amics, m'heu regalat la imatge més impagable que podia esperar de vosaltres.
Polsosa, en tràmits d'abandó, tètrica i decadent, me l'heu elevada a categoria de mausoleu, heu aconseguit el somni de la meva vida: ja no sala, sinó dipòsit de professors. Amén.
Excel·lentíssims cadàvers, Hossanna!
1 comentari:
Que mono... Que sàpigues que et vas superant en la tria! Amén!
Publica un comentari a l'entrada