Paraula de Beat

Anava jo cavil·lant (imagineu-me capcot i peripatètic) al voltant de qüestions com les que ocupen habitualment el meu lleure escàs -qui som, on anem, d'on venim, per on passem, pujarà molt la factura de la llum- quan com qui no vol la cosa vaig posar mà a la butxaca i, dissimulat entre un volum de l'Enciclopèdia Britànica i l'obra de Gregor Oppenkraft sobre les implicacions teològiques de la física quàntica em va venir entre els dits el tom II del Llibre de Meravelles publicat per Editorial Barcino l'any 1932.

Ni curt ni mandrós (au, a veure com l'entomeu aquesta!) el vaig obrir a l'atzar i em vaig trobar de cara amb el següent fragment:

DE LA QÜESTIÓ QUE FO ENTRE LO FERRE E L'ARGENT

-Entre lo ferre e l'argent fo gran qüestió, car lo ferre deya que ell era pus necessari a les gents que lo argent, e pus fort era que l'argent, e per lo argent fan los hòmens molts peccats, e són a Déu desobadients. De la altre part argüia l'argent contre el ferre, e deya que ell era pus bell, e pus lauger, e mils sonant que ell ferre, e més ere amat per les gents que el ferre; e acusava lo ferre, car ab ferre mor molt hom a glay, ço és saber, per nafframent de coltell, de lança, es de spasa, e de cayrell.

Això sí que em va trencar les oracions i em situava davant un dilema d'aital magnitud que ni els dos dies que tinc per davant em donaran per acabar-me'l: ferro o argent, that is the question.

Poso a Déu per testimoni com una Scarlette O'Hara qualsevol que prendré la meva decisió d'aquí a dilluns i que en sereu puntualment informats. En el mentrestant, si en teniu, s'admeten propostes.