Parets

L'avantatge de les parets -especialment si ho considerem des del punt de vista dels qui ens agrada viure-les de part de dins- és que parlen.

Ho fan amb un llenguatge lent, tan lent, que si no hi prestem atenció podríem enganyar-nos pensant que són mudes. I no és pas així. Simplement ens conviden a estar-hi atents amb constància i tenacitat.

Amb aquesta que tinc cada dia a la meva dreta tenim un diàleg encetat de fa temps -anys, és clar. Si anem a mirar, encara no sé massa què vol dir-me, si tira cap a la fantasmagoria, a alguna invitació ictiològica o apunta a l'evocació vegetal.

Per si de cas, jo la interrogo cada dia, en la certesa que arribarà el moment que es dignarà de confiar-me el seu secret o la seva voluntat.

De fet, l'únic que m'inquieta és que es reservi per als meus descendents i en aquest cas, mal que li pesi, haurà encetat un diàleg de sords.