Saber marxar sense estridències és una virtut que va escassa. Anava a dir que com totes les virtuts, però no voldria semblar excessiu en aquest discret recordatori d'un artista efímer. Mai no va cedir. Tant és així, que aquest és l'únic testimoni del seu pas pel món. Segur com estava que no seria comprès, va renunciar a explicar-se, per estalviar als altres un esforç que estava condemnat d'antuvi al fracàs.
Et dono fe que ningú no et recordarà. Ni jo mateix.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada