Si anem a mirar, tots venim a ser el mateix: un patchwork engiponat amb més o menys fortuna que persegueix una molt difícil harmonia.
Que se'ns veuen les costures? Evidentment, i gosaria dir que és una sort. Fugiu de les pells llises com de la pesta, és el meu consell.
Les geografies que m'interessen són les que tenen entrebancs, és a dir, història.
Potser és per això que de tant en tant em faig alguna esgarrinxada -pretendre que tall em semblaria un pecat d'immodèstia- perquè en la recomposició del trencaclosques em pugui tornar a sentir encantat d'haver-me conegut.
El mateix de sempre, però una engruna renovat.
I en això estic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada