Avui vaig de prestat. He manllevat el títol d'una pinícula que vaig veure fa anys que tenia dues virtuts: una, arrencar en una passejada per la cripta napolitana on les mòmies exhibeixen els seus rictus afables penjades als murs; i l'altra, ser protagonitzada per Lino Ventura, que ves per on és un actor que em desperta simpatia.
De fet, però, aquí s'acaba el parentiu amb la nominació fílmica. El que volia venir a significar amb el títol és la cara de tòtila que ens ha quedat a tots a la vista del resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. Sumes, restes, multipliques i divideixes i això és -com deia la meva àvia- "un contento".
Jo, si anem a proposar, optaria per un govern del PP en minoria amb suport per a les grans decisions dels diputats del Grup Mixt. Eps, que tindria un èxit aclaparador, segur.
D'entrada, demostraria que els perifèrics som creatius, imaginatius, arriscats i -encara més- cosmopolites i acollidors. En segon lloc, deixaria al meu amic Ximenis Elssants amb la boca oberta i sense tema una bona temporada, la qual cosa seria d'agrair. I en tercer lloc, permetria que la resta de partits més o menys nostrats iniciés un retir espiritual a la Santa Cova per intercanviar-se melics per contemplar.
A més, com m'ha fet observar atinadament una molt estimada amiga que ens observa des de la distància, això potenciaria fins a límits insospitats la pròpia experiència d'agermanament amb valencians i mallorquins. No seria aquesta una gran contribució a la recuperació dels Països Catalans?
Lliures i independents, com hauria de ser.
Amén.
De fet, però, aquí s'acaba el parentiu amb la nominació fílmica. El que volia venir a significar amb el títol és la cara de tòtila que ens ha quedat a tots a la vista del resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. Sumes, restes, multipliques i divideixes i això és -com deia la meva àvia- "un contento".
Jo, si anem a proposar, optaria per un govern del PP en minoria amb suport per a les grans decisions dels diputats del Grup Mixt. Eps, que tindria un èxit aclaparador, segur.
D'entrada, demostraria que els perifèrics som creatius, imaginatius, arriscats i -encara més- cosmopolites i acollidors. En segon lloc, deixaria al meu amic Ximenis Elssants amb la boca oberta i sense tema una bona temporada, la qual cosa seria d'agrair. I en tercer lloc, permetria que la resta de partits més o menys nostrats iniciés un retir espiritual a la Santa Cova per intercanviar-se melics per contemplar.
A més, com m'ha fet observar atinadament una molt estimada amiga que ens observa des de la distància, això potenciaria fins a límits insospitats la pròpia experiència d'agermanament amb valencians i mallorquins. No seria aquesta una gran contribució a la recuperació dels Països Catalans?
Lliures i independents, com hauria de ser.
Amén.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada