What annoys an oyster?

Un soroll emprenyador, probablement. En anglés, com algun dia m'ho van ensenyar, sona millor. Però han passat molts anys i només em queda el sentit, la música i la lletra s'han esvaït, ves què hi hem de fer.

Avui, però, a les 11.45 del matí, davant una estesa de contenidors d'hormones que llanguien davant d'uns folis mig escrits he pogut finalment capir l'autèntica dimensió del lloc que ocupo en el món.

I, ostres!, a més sense perla...