No quadra, oi? Claru, com ha de ser.De tota manera, no us enganyeu, m'estic mossegant la llengua per no escriure el que estic pensant i (evidentment) I'm smiling under the nose.
L'únic que m'amoïna és que si la mossegada és prou intensa a veure si encara m'enverinaré.
Espero que no. A la parada de Fontana hi ha un virtuós de l'acordió que els últims dies s'ha decantat per introduir una dimensió jazzística a les seves interpretacions i em doldria perdre'm la de demà. Avui mateix, mentre ascendia per les escales mecàniques amb les cabòries fixades en els glutis pantagruèlics i patricis del pàjaru que em precedia, pensava en el que el dia deixava enrera: una mica de tristesa i una mica d'alegria, una mica de gris i unes pinzellades de blau, un poc de res i un xic de tot.
Més o menys com cada dia. Que és l'únic que ens és llegut demanar per anar caminant.
I, sí, el passeig val la pena. Us en dono fe.
L'únic que m'amoïna és que si la mossegada és prou intensa a veure si encara m'enverinaré.
Espero que no. A la parada de Fontana hi ha un virtuós de l'acordió que els últims dies s'ha decantat per introduir una dimensió jazzística a les seves interpretacions i em doldria perdre'm la de demà. Avui mateix, mentre ascendia per les escales mecàniques amb les cabòries fixades en els glutis pantagruèlics i patricis del pàjaru que em precedia, pensava en el que el dia deixava enrera: una mica de tristesa i una mica d'alegria, una mica de gris i unes pinzellades de blau, un poc de res i un xic de tot.
Més o menys com cada dia. Que és l'únic que ens és llegut demanar per anar caminant.
I, sí, el passeig val la pena. Us en dono fe.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada