No discutiré, Déu me'n guard!, el dret legítim que tenen els molt sacrificats integrants del gremi de la restauració a fer les vacances estivals. Ara, això no vol dir que no m'exclami del greuge que introdueixen en els meus hàbits alimentaris.És el cas que a tocar de casa meva hi ha un bar restaurant d'aquells de tota la vida que reuneix al meu modest criteri totes les condicions que me'l fan acollidor: petit, fosc, un punt brutalló, monòton i poc imaginatiu en el menú, i poblat a banda i banda del taulell per una fauna peculiar i irrepetible.
Breu, el meu refugi ideal.
Doncs és el cas que som a frec de l'hecatombe: divendres tanquen per vacances!
Això em planteja uns problemes d'infraestructura alimentària d'abast més que considerable. La disjuntiva que se'm planteja és la de cuinar les pròpies menges, és clar, o de llançar-me a l'aventura que més em desplau, ço és, buscar un nou reducte que presenti les condicions mínimament acceptables per subvenir a les meves necessitats de glúcids, lípids i pròtids durant aquest mes d'agost.
La veritat, és que no sé què faré. Qui sap si fins i tot em caldrà potenciar la meva vocació momiesca i prescindir de la ingesta de fragments de cadàver vacú, oví o porcí, amén d'alguna escadussera i més que escarransida mostra del regne vegetal.
Per veure si em treia del dilema he convocat Cronos, que en matèria d'aliments era o molt exigent o molt de la màniga ampla, aneu a saber. Però sempre l'enganxo amb la boca plena i, la veritat, no acabo de treure l'entrellat de les opinions que més que donar-me em gruny. I al damunt, sempre em mira amb aquests ulls d'esverat que fa cosa que, la veritat, em desassossega una mica.
En fi, que ja em sabeu desorientat. Si mai surto de dubtes, ja us ho faré saber.
.JPG)
1 comentari:
Doncs ara és l'hora de fer una bona "dieta zen", i res de rossegar-se els punys lamentant-se; Cronos serà benigne, ja ho veuràs.
A més, i si ara esdevens el "Ferran Adrià" de la teva vila???
Publica un comentari a l'entrada