No hi ha res com un diumenge pacífic per donar-se a petits plaers. El que avui havia projectat era realitzar una visita guiada al Cementiri del Poble Nou, iniciativa molt encertada de la qual voldria gaudir en vida, perquè ja de cos present sembla que difícilment em podria fixar en els detalls molt notables que ofereix l'estatuària del recinte.Però ha pogut més la mandra que el desig i he hagut de buscar una alternativa casolana més en consonància amb la vocació claustral que presideix el meu agost.
I heus ací que he optat per una beatífica audició del Ad mortem festinamus del Llibre vermell de Montserrat, peça que de sempre he tingut en un lloc privilegiat entre les meves devocions. I per completar aquest petit requisit matinal, m'he entretingut a buscar una bonica imatge per fer-vos-en obsequi.
Espero que l'encert en el disseny de l'abecedari us plagui tant com el text que us afegeixo. No podia ser altre, és clar, que la lletra de la música que m'acompanya:
Scribere proposui de contemptu mundano
ut degentes seculi non mulcentur in vano
iam est hora surgere
a sompno mortis pravo
a sompno mortis pravo. Vita brevis breviter in brevi finietur
mors venit velociter quae neminem veretur
omnia mors perimit
et nulli miseretur
et nulli miseretur. Ad mortem festinamus
peccare desistamus
peccare desistamus. Ni conversus fueris et sicut puer factus
et vitam mutaveris in meliores actus
intrare non poteris
regnum Dei beatus
regnum Dei beatus. Tuba cum sonuerit dies crit extrema
et iudex advenerit vocabit sempiterna
electos in patria
prescitos ad inferna
prescitos ad inferna. Ad mortem festinamus ...De les reflexions que això us susciti, és clar, no me'n considero responsable. Amb tot, gosaria aconsellar-vos que no féssiu massa cal del "peccare desistamus". Que una cosa és que m'agradi la peça i l'altra que estigui disposat a fer-ne cas.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada