En Bé i en Mal, no havent-se posat d'acord sobre qui senyorejaria en l'arbre, van decidir abandonar-lo a una sort més falaguera o aleatòria.
D'ençà del desencontre no han tornat al jardí i és difícil que ho facin. Com atesten profundes reflexions de tota mena de filòsofs d'èpoques i condicions diverses, estan perpètuament enemistats i és difícil que s'avinguin. Com segons quins matrimonis de llarga durada, que diuen les males llengües que sembla que no cessen de bescantar-se però es necessiten l'un a l'altre.
D'altra banda, del jardí ja no se'n canta ni gall ni gallina. Un homenàs de llargues barbes blanques, amb una veu sembla que tirant a terrorífica, i que a més s'avorria molt, es va dedicar a afaiçonar un parell de figuretes de fang, gairebé idèntiques tret del detall de costellam i algunes penjarolles d'importància relativa, i va tenir la mala pensada de plantificar els engendres al peu de l'arbre en qüestió.
Amb l'assessorament (jo diria que prescindible, però no em feu cas) d'un ofidi circumstancial va resultar que decidiren de tastar el fruit que llevava l'arbrissó, i ja en veieu els resultats.
D'aleshores ençà que per tenir alguna garrofa de mal rosegar hem de suar sense contemplacions. Llevat d'algunes breus temporades com ara aquesta, que seguim suant -és clar- encara que ens alimentem del plus de garrofa que hem acumulat en els onze mesos precedents.
Tot i que, si anem a mirar i vistos els resultats que això produeix, més valdria que no ens concedissin aquesta mica de vacança. Jo no hauria tingut esma de perpetrar aital inconseqüència i vosaltres us hauríeu estalviat la feina de llegir-la.
I és que, no hi ha un pam de net.
D'ençà del desencontre no han tornat al jardí i és difícil que ho facin. Com atesten profundes reflexions de tota mena de filòsofs d'èpoques i condicions diverses, estan perpètuament enemistats i és difícil que s'avinguin. Com segons quins matrimonis de llarga durada, que diuen les males llengües que sembla que no cessen de bescantar-se però es necessiten l'un a l'altre.
D'altra banda, del jardí ja no se'n canta ni gall ni gallina. Un homenàs de llargues barbes blanques, amb una veu sembla que tirant a terrorífica, i que a més s'avorria molt, es va dedicar a afaiçonar un parell de figuretes de fang, gairebé idèntiques tret del detall de costellam i algunes penjarolles d'importància relativa, i va tenir la mala pensada de plantificar els engendres al peu de l'arbre en qüestió.
Amb l'assessorament (jo diria que prescindible, però no em feu cas) d'un ofidi circumstancial va resultar que decidiren de tastar el fruit que llevava l'arbrissó, i ja en veieu els resultats.
D'aleshores ençà que per tenir alguna garrofa de mal rosegar hem de suar sense contemplacions. Llevat d'algunes breus temporades com ara aquesta, que seguim suant -és clar- encara que ens alimentem del plus de garrofa que hem acumulat en els onze mesos precedents.
Tot i que, si anem a mirar i vistos els resultats que això produeix, més valdria que no ens concedissin aquesta mica de vacança. Jo no hauria tingut esma de perpetrar aital inconseqüència i vosaltres us hauríeu estalviat la feina de llegir-la.
I és que, no hi ha un pam de net.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada