Viatge

Rònecs instruments emmudits pels anys es desvetllen.
Lluernes i faristols fan garlandes
i la rosa dels vents s'encén en fantàstica lluminària.
Barra els porticons. Defora,
monstres suradors entelen els estels
i sotgen la festa.

Fes dels vidres mur infranquejable
i agemoleix-te al peu de l'arbre del temps.
No hi ha fogueres, però et crema el crit
i milers d'espurnes et somouen la sang.
Les sents?
Són les hores que llisquen pels angles de l'ombra
i amb elles s'esventren els baguls del somni
i degoten encenalls.

Ja els miratges s'alzinen
i els dàtils i els licors perfumen la cambra.
Asseu-te al meu costat i, nua, contempla
com es pon el sol de vidre i la mar d'ambre s'esquerda
perquè surtin les sirenes.

Ulisses retorna a casa.