No, no va ser aquest, però tant li fa. Sé perfectament on el tinc, però reposa en el son dels justos en una lleixa arran de sostre, i els meus sostres són alts. A més, qui sap si insectes feiners hi han fet niu i ara torbaria la seva lectura de mitja tarda o el guanyat repòs després d'un àpat literari.
Però és cert que algun dia vaig tenir la sort de badar les planes d'un llibre i d'entendre que havia obert una porta llaminera que deixaria sempre ajustada. En algun racó de la memòria hi tinc entaforat en Pere Virolet i Aucassin et Nicolette i fins la Miranda. I també una mica de món, un polsim de dimoni i unes engrunes de carn. I enormes tones d'avorriment sòlid, consistent, petri, per estellar a cops de lletra impresa.
Essencialment, res no ha canviat.
Segueixo fugint i cercant refugi. Segueixo llegint.
Però és cert que algun dia vaig tenir la sort de badar les planes d'un llibre i d'entendre que havia obert una porta llaminera que deixaria sempre ajustada. En algun racó de la memòria hi tinc entaforat en Pere Virolet i Aucassin et Nicolette i fins la Miranda. I també una mica de món, un polsim de dimoni i unes engrunes de carn. I enormes tones d'avorriment sòlid, consistent, petri, per estellar a cops de lletra impresa.
Essencialment, res no ha canviat.
Segueixo fugint i cercant refugi. Segueixo llegint.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada