L'homenet treu el cap per un ull que vol ser peix. Probablement intenta retornar les mirades que li arriben i, amb tenacitat i esforç, ordenar el món i comprendre'l.
A l'homenet li convenen de tant en tant lliçons d'humilitat. Com també li convé empassar-se gripaus i altres plats de difícil ingesta. En això l'homenet no és diferent de la resta del món.
Hi ha, però, en l'homenet un aspecte que el caracteritza i que l'acosta al regne del ofidis. Les seves pesades i molt lentes digestions. Mentre les fa teixeix una densa teranyina de silencis i des del seu mutisme desafiant va eixamplant, estrenyent o perfilant el perímetre de les seves noves fronteres. Com tot ésser viu -i l'homenet s'entesta a ser-ho encara que fingeix exercir de difunt- li cal un territori per passar-hi discretament la vida.
Acomplerta la lentíssima digestió de vegades n'emergeix amb nova pell. En això també ens recorda les serps.
Deixem-lo doncs que faci la seva muda en pau.
A més, si ho sabem considerar fredament, silenciós està més bufó.
A l'homenet li convenen de tant en tant lliçons d'humilitat. Com també li convé empassar-se gripaus i altres plats de difícil ingesta. En això l'homenet no és diferent de la resta del món.
Hi ha, però, en l'homenet un aspecte que el caracteritza i que l'acosta al regne del ofidis. Les seves pesades i molt lentes digestions. Mentre les fa teixeix una densa teranyina de silencis i des del seu mutisme desafiant va eixamplant, estrenyent o perfilant el perímetre de les seves noves fronteres. Com tot ésser viu -i l'homenet s'entesta a ser-ho encara que fingeix exercir de difunt- li cal un territori per passar-hi discretament la vida.
Acomplerta la lentíssima digestió de vegades n'emergeix amb nova pell. En això també ens recorda les serps.
Deixem-lo doncs que faci la seva muda en pau.
A més, si ho sabem considerar fredament, silenciós està més bufó.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada