Si no ho heu de fer córrer us diré que avui comencen les meves vacances. Bé, fins a un cert punt, naturalment, ara no ens excedíssim. Com que sóc de costums senzills i morigerats, i abomino d'acarar-me a paratges desconeguts, optaré per allò que més em plau: la immobilitat i el plaer de la lectura.
Una perspectiva tan llaminera em posava en la tesitura de firar-me una butaca adequada a les meves necessitats. La que tinc ja ha fet el seu curs i implora la jubilació.
Remenant per aquests móns de bits, he trobat la que m'escau. L'heu vista? Combina dos elements que me l'han fet simpàtica: la vellúria i les punxes necessàries per mortificar-me, contrapès inexcusable perquè em sigui perdonat el pecat de lliurar-me al vici i a la depravació de no ser productiu.
He entrat adelerat a ikea.com, amb la certesa moral que un disseny tan atinat no els podria haver passat per alt. I, oh decepció, res de res. M'he quedat de pasta de moniato.
Ja ho sabeu, si em poguéssiu adreçar a algun lloc on pogués firar-me l'artilugi de referència, us n'estaria eternament agraït. Si no resolc aquest problema, hauré de renunciar per força al plaer de la lletra per mor de la salvació de la meva ànima immortal.
.JPG)
2 comentaris:
Aquesta és una cadira "anti-gats" ?
T'ho pregunto perquè un bon amic vol comprar una nova butaca que sigui "barata i vella" (sic). La culpa la tenen els gats... I és el que deia una de les meves àvies: "qui no vulgui pols...."
Anti-gats, anti-gats, no sé pas. Jo la veig més "anti-culs". Tu saps si el teu bon amic té tirada a Tarzan? Si fos així, crec que li convindria; potser una assegudeta a l'artilugi li ordenaria la neurona(sic).
Publica un comentari a l'entrada