Petit conte idiota (1)

Donat que el diàleg amb els humans li era difícil, va decidir intentar-ho amb les plantes.

Arribar a la margarida li va costar algunes marrades: la col se li va mostrar indiferent; el cactus, punxeta; l'esbergínia, procaç. Va ignorar les heures per por del compromís i va obviar la marquesa i les estrelícies perquè li semblaven exagerades i un pèl massa artificioses.

Amb la margarida a la mà, de primer moment, es va quedar una mica sense saber què fer. Tanmateix, així que va arrencar el primer pètal un impuls atàvic de caràcter binari li va faciltar el col·loqui.

Però es va embalar i va perdre la serenitat necessària per arribar a bon port.

Amb el sí de l'últim pètal als dits es va adonar, tard i sense remissió, que havia oblidat plantejar la pregunta.