Moralitat

En obsequi dels alcohòlics impúdics. Perquè us sentiu reconfortats en la vostra decisió de perseverar en el desastre. Perquè no cediu mai a la temptació d'escoltar cants de sirena, encara que es disfressin amb trenes rosses i galtones rosades.

En el pendent del vici i de la depravació, però, heu de convenir amb mi que tenir com a aliat un barman d'aquesta categoria no es paga amb pessetes.

Potser alguns els substituiríeu per les carns translúcides d'alguna cambrera de conveniència, que a més de realitats d'alta graduació us enllaminís amb hipotètics deliris sicalíptics.

Fugiu però de les màscares. Val més que aprengueu a fitar el pou de cara i amb un somriure distant, sempre conscients que entre els vostre desvari i la matèria grisa que dissoleu amb perseverança i contumàcia, no hi ha més que la closca contundent i la rialla obscena de qui us aboca noves tirades de perversitat.

Què? Galdós disbarat, oi?

Però és el cas que em venia de gust mostrar-me (a més de críptic com ja tinc per costum) declaradament poca-solta.

La neurona és dèbil i la temperatura alta.