El temps i els nombres

A veure, com us ho diria, saber saber sé molt poques coses, però sonar sonar me'n sonen moltes. (En aquest punt podríeu inferir que tinc bona oïda, però no, la cosa no va per aquí.)

Com explicar-ho? Podríem dir que sóc un bon gestor de les meves ignoràncies. Ei, i és una gran virtut aquesta! Amb quatre coses mal apreses, una mica de galtes i l'habilitat de deixar caure en el moment precís la paraula justa, us ben asseguro que podeu passar per saberuts. No oblidéssiu mai que els oceans de la ignorància d'altri solen depassar per terme mig el perímetre de les vostres costes.

Si fins aquí estem d'acord, ara m'heu de permetre que també afirmi que jo, en qüestions bàsiques, tinc les lliçons ben apreses i les coses molt clares. I això no ho pot dir tothom.

Ara, per exemple, sé que que la meva juguesca ha reeixit i que les paraules que escric arriben al seu destinatari just quan calia. És a dir, quan la vegetació ja clareja i s'anuncien vastes extensions de sorra. L'horitzó té el fimbreig imprecís de l'oasi que puc augurar (que també en qüestions de profecia jugo amb les cartes marcades); però, valga'm tots els escarabats solars!, quantes dunes tinc per endavant...

Però veges, no me'n queixo. Si bé d'habitud em complac a fer el ploricó, ara no n'és pas l'hora.

Els calendaris són capriciosos però tenen un denominador comú: s'aprimen i s'engreixen en inversa proporció a la intensitat de les nostres urgències. Jo ara el veig prim, gairebé translúcid.

I mira, quan arribi l'hora que n'hagi de comptar els fulls amb obstinada paciència, doncs ho faré com es fan les coses.

Que com es fan?

És que ho voleu saber tot!

Paciència, paciència, que tenim molt de temps per endavant!