Guilhem de Peiteu es va barallar amb el seu fill quan aquest va fer costat a la mare vista la pública i manifesta devoció del seu progenitor per la vescomtessa de Châtelleraut, coneguda també com a Dangerosa o Maubergeonne.
Home poc donat als subterfugis, va fer pintar al seu escut l'efígie de la dama en qüestió atès que -i el raonament sembla impecable- volia tenir al seu costat a la batalla aquella que tenia al costat al llit.
Guillem de Malmesbury ens narra l'abast icònic de la passió: "Legitima uxore depulsa, vicecomitis cuiusdam (Castri Heraldi) conjugem [Malbergionem] surripuit, quam adeo ardebat, ut clypeo suo simulacrum mulierae insereret, perinde dictitans se illam velle ferre in praelio, sicut illa portabat eum in triclinio".
Una mica ostentós, el sistema, cert; però efectiu i amb un plus de notorietat bel·licista que fa empal·lidir el més contemporani expedient de la fotografia a la cartera.
Amb tot, el paral·lelisme no deixa de tenir la seva gràcia i tots els que compartiu la dèria de transportar al damunt alguna imatge de la persona que estimeu serà bo que conegueu tan il·lustre precedent.
Ja sé, però, que no és aquest fet el que ha reservat un lloc de privilegi per a la memòria de Guilhem de Peitieu i que hauria pogut dedicar aquestes línies a parlar-vos d'algun aspecte de més substància del primer trobador de qui tenim constància i obra. Però d'això segur que ja en teniu notícia i que com qualsevol persona mitjanament culta us sabeu de cor el seu Farai un vers de dreit nien i no hi ha dia que no repasseu les cobles del Pos vezem de novel florir.
És per això que a risc de semblar-vos trivial i pocasubstància m'he estimat més posar-vos en antecedents d'un detall que potser ignoràveu de tan il·lustre personatge.
És que l'estiu ens estova, ves què hi farem!
Home poc donat als subterfugis, va fer pintar al seu escut l'efígie de la dama en qüestió atès que -i el raonament sembla impecable- volia tenir al seu costat a la batalla aquella que tenia al costat al llit.
Guillem de Malmesbury ens narra l'abast icònic de la passió: "Legitima uxore depulsa, vicecomitis cuiusdam (Castri Heraldi) conjugem [Malbergionem] surripuit, quam adeo ardebat, ut clypeo suo simulacrum mulierae insereret, perinde dictitans se illam velle ferre in praelio, sicut illa portabat eum in triclinio".
Una mica ostentós, el sistema, cert; però efectiu i amb un plus de notorietat bel·licista que fa empal·lidir el més contemporani expedient de la fotografia a la cartera.
Amb tot, el paral·lelisme no deixa de tenir la seva gràcia i tots els que compartiu la dèria de transportar al damunt alguna imatge de la persona que estimeu serà bo que conegueu tan il·lustre precedent.
Ja sé, però, que no és aquest fet el que ha reservat un lloc de privilegi per a la memòria de Guilhem de Peitieu i que hauria pogut dedicar aquestes línies a parlar-vos d'algun aspecte de més substància del primer trobador de qui tenim constància i obra. Però d'això segur que ja en teniu notícia i que com qualsevol persona mitjanament culta us sabeu de cor el seu Farai un vers de dreit nien i no hi ha dia que no repasseu les cobles del Pos vezem de novel florir.
És per això que a risc de semblar-vos trivial i pocasubstància m'he estimat més posar-vos en antecedents d'un detall que potser ignoràveu de tan il·lustre personatge.
És que l'estiu ens estova, ves què hi farem!
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada