diumenge, 30 de juliol del 2006

Janus S.


L'obstinada geometria de J. Sookhenhem és, potser, un adequat contrapès a aquest temps desordenat que no ens queda més remei que comportar.

La pintura -la 33 del seu últim catàleg- s'aixopluga sota el títol paradoxal de Forat negre. En paraules de Julius Monn "expressa amb nitidesa l'absurd contrast entre les tensions que trasbalsen l'home modern i l'anhel de quietud que sovint proclama".

No sé si faria meves aquestes paraules, potser massa abstruses per qui -com jo- es complau més en correlats objectius dels motius pictòrics. Amb tot, no em puc substreure a l'evident magnetisme de la proposta i no m'estic de confessar que la minuciosa contemplació de la pintura em serveix algunes vegades per sortir del magma confús de la quotidianeïtat i transportar-me a regions més assossegades.

Tal vegada la pintura -o l'art en general- tinguin aquesta virtut, la de rescatar-nos de petits inferns de circumstàncies i transportar-nos a regions més hospitalàries.

Sigui com sigui, en el decurs d'aquestes reflexions estivals, m'ha semblat que posar-vos en contacte amb el traç equilibrat de J.S. seria una discreta inversió del temps que us sembla bé de compartir amb mi.

1 comentari:

arsvirtualis ha dit...

Aquesta pintura s'adapata de meravella al contingut dels teus textos, i no ho dic pel color...