divendres, 3 de juny del 2005

Orientem-nos

No sé si heu patit el que jo anomeno "crisis d'orientació". Per a mi són aquells estats en què la suma contradictòria d'urgències de tota mena m'aboca a la paràlisi. Us hi reconeixeu potser?

Si fos així, us suggereixo un mètode que, si bé no resol gran cosa, resulta entretingut i de vegades ens obsequia amb alguna sorpresa amable. Heus-lo ací.

Cal que us adreceu a la vostra biblioteca, us encareu a l'atzar al pany de paret que més ràbia us faci, trieu el prestatge que més us cridi l'atenció en aquell moment i deixeu lliscar la vista pels lloms dels llibres que hi reposen.

Indefectiblement ensopegareu amb algun volum insòlit que ni tan sols sabíeu que teníeu. Es tracta de prendre'l entre les mans i, havent bufat curosament la pols que el velluta, buscar entre les seves pàgines algun motiu de modesta distracció.

Així ho he fet avui, i és el cas que sóc més savi que no era. Ara ja puc recitar l'oració de Santa Elena, d'acord amb la versió registrada en català al Llig. 3.721 nº 186 de la Inquisición en Mallorca. Relaciones de causas de fe que es conserva al Archivo Histórico Nacional:

Santa Elena filla del rei
vós qui la mar sacrau,
qui la mar passau,
vós que en Batlem anau,
vós que a los apòstols taula posàreu,
vós qui a los apòstols taula llevàreu,
vós qui a Judes cridàreu:
vina aquí, tu Judes,
diguem ahont són los treus claus de Cristo;
Elena ves a la montanya del Tabor,
picaràs tres cavagades,
i los tres claus encontraràs,
un lo tiraràs a les mars rotges
qui de rotges varen tornar negres,
lo altre lo donaràs en les mans de Constantino
qui la batalla vencé
i lo altre lo clavaràs en lo cor de tal
que no pugui cessar ni reposar
fins que a les meves plantes serà;
mal foc lo abrasi com a mi no serà.
Santa Elena no el deixeu reposar
fins que a ses meves plantes serà.

Aquesta oració de tan útil recitació amb altres dades d'indubtable interès la podeu trobar a la pàgina 60 del petit volum Remeis amatoris, pactes amb el dimoni, encanteris, cercadors de tresors, remeis per a la salut. Bruixes i bruixots davant la Inquisició de Mallorca en el segle XVII que hem d'agrair a Francesc Riera i Montserrat i que fou publicat el 1980 a la Pequeña Biblioteca Calamus Scriptorius amb el número 35 per José J. de Olañeta, Editor.

I no hi ha més. Si més no, de moment. Tinc per mi que una lectura reflexiva i atenta de tan esbarjós volum, encara em reserva sorpreses dignes de consideració.

1 comentari:

arsvirtualis ha dit...

A veure si ho entenc... Pretenies "retrobar-te" amb aquesta oració? Bé, em sembla que seré jo qui vagi a cercar la bruixola pels dos i decidirem què triar de totes les seves virtuts. Amb els encanteris no es juga, ja ho saps!