El meu carrer és petit. Curt i silenciós. Quan l'enfilo de tornada a casa i veig com es mor al fons penso que és un bon carrer.
M'agrada perquè és vell i està una mica brut.
I perquè hi ha un bar amb una mestressa esplèndida de qui vaig estar lleument enamorat, i un tapisser, i el bar de la cantonada que només obre als vespres, i la botiga de coses de casa que porta la Pilar, una dona forta i generosa, i el fornet, que aviat tancarà perquè a la Rosa no li surten els números, i l'escala, d'on de tant en tant surten l'Eugènia o en Pep i fem petar la xerrada, i el taller del Ramon, que ara s'ha fet taxista, però que obre de tant en tant i hi feineja, i on de vegades hi ha la Pili, la seva dona, i els seus fills, la Cristina, que és un espinguet, i en Gerard, que s'està buscant i espero que un dia es trobi, i el taller del Pepe, que d'ençà que va morir l'Amparo ja no obre a penes.
I també sé que em creuaré amb el senyor Paco, que em saludarà amb afecte i amb la seva veu estrident, i em dirà que ha anat al cementiri i que la troba a faltar tant.
El meu carrer tenia llambordes, però me les van cobrir fa temps d'una catifa d'asfalt que m'estalvia soroll però me'l fa més impersonal.
I té una gata, que mig viu entre el pati de la casa dels rics i la finestra de casa meva i que quan em sent el pas em reconeix i em ve a rebre i jo li ho agraeixo encara que no li faci massa cas.
El meu carrer té nom de pedra i ara està una mica més sol.
La Maria ja no el baixarà més buscant l'ombra perquè el sol l'enlluernava i poc que hi veia només faltava això. Ni el pujarà cap a quarts de tres després d'haver-la fet petar amb les amigues, amb el talladet o la canyeta. Amb molta vida per darrere i poca per davant.
El meu carrer s'ha fet més petit i està una mica més sol. I jo també.
M'agrada perquè és vell i està una mica brut.
I perquè hi ha un bar amb una mestressa esplèndida de qui vaig estar lleument enamorat, i un tapisser, i el bar de la cantonada que només obre als vespres, i la botiga de coses de casa que porta la Pilar, una dona forta i generosa, i el fornet, que aviat tancarà perquè a la Rosa no li surten els números, i l'escala, d'on de tant en tant surten l'Eugènia o en Pep i fem petar la xerrada, i el taller del Ramon, que ara s'ha fet taxista, però que obre de tant en tant i hi feineja, i on de vegades hi ha la Pili, la seva dona, i els seus fills, la Cristina, que és un espinguet, i en Gerard, que s'està buscant i espero que un dia es trobi, i el taller del Pepe, que d'ençà que va morir l'Amparo ja no obre a penes.
I també sé que em creuaré amb el senyor Paco, que em saludarà amb afecte i amb la seva veu estrident, i em dirà que ha anat al cementiri i que la troba a faltar tant.
El meu carrer tenia llambordes, però me les van cobrir fa temps d'una catifa d'asfalt que m'estalvia soroll però me'l fa més impersonal.
I té una gata, que mig viu entre el pati de la casa dels rics i la finestra de casa meva i que quan em sent el pas em reconeix i em ve a rebre i jo li ho agraeixo encara que no li faci massa cas.
El meu carrer té nom de pedra i ara està una mica més sol.
La Maria ja no el baixarà més buscant l'ombra perquè el sol l'enlluernava i poc que hi veia només faltava això. Ni el pujarà cap a quarts de tres després d'haver-la fet petar amb les amigues, amb el talladet o la canyeta. Amb molta vida per darrere i poca per davant.
El meu carrer s'ha fet més petit i està una mica més sol. I jo també.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada