Em confesso cada dia més devot de l'atzar. Li dec, és cert, la més clara tria que el destí m'ha ofert i en justa observança de la llei que li porto, no he dubtat ni un moment a cridar Foix al meu costat quan, sense com ni perquè, mentre abocava un raig de vi glaçat a la copa, una veu muda m'ha recitat des d'algun racó obscur: "Si pogués acordar Raó i Follia".
És per això que he deixat de banda aquestes urgències que sempre poden esperar i m'he obsequiat amb un bany de nostàlgia.
Perquè ho entengueu, cal que us digui que la meva freqüentació de Foix ha estat escadussera i limitada. No he passat dels sonets de Sol i de dol i ho vaig fer no per impuls propi sinó forçat per la disciplina dels estudis. Som, per tant, més que amics, coneguts.
Els fulls del llibre de sonets groguegen i algunes de les anotacions que vaig fer amb disciplinada voluntat d'intel·lecció em resulten més obscurs que les mateixes paraules del poeta. Sí, han passat els anys, aquests companys que es complauen a engreixar-se mentre s'aprima el nostre futur.
La nostàlgia m'ha pres com sempre, constatant quants de tempetejos engrescadors he abandonat per a una ocasió que sembla que està disposada a no arribar mai. És el cas, però, que sóc un nostàlgic poc sentimental, i per comptes d'abocar-me a una extasiada contemplació d'aquest melic que prou que em sé de memòria, he optat per un exercici més rendible com és tornar-me a posar a mans de l'atzar perquè ell determinés el que em volia dir.
I heus ací que he deixat que el volum s'obrís. I solet, solet m'ha fet regal d'aquest poema:
Sota les voltes diu Marta que es mulla;
-Treu-te el mallot, guarneix-te de lilàs,
Que sí que só, més que ningú, veraç:
Em plaus, quan plou, tan nua com la fulla.
Cendra i boirassa: Mar. Ni sol! La mulla,
Rou del teu cos! Babau. Omple el cabàs,
Balla damunt la palla, ¿capiràs
Per què aigua i lilàs no cal cogulla?
Porta el vi vell; arran de freu és dolça
La palma escassa. -Cobrim d'alga i molsa
Cossos i mots, bevem! De flor i ruixim
Farem ample dosser. Qui mira prim
En cala breu? Un tret és un impacte:
Sota paraigua som el Nombre Exacte.
I heus ací que he sabut perquè fa anys vaig llegir aquest poema. Simplement per retrobar-nos un matí de diumenge a la vora d'una copa de vi amb un somriure als llavis.
És per això que he deixat de banda aquestes urgències que sempre poden esperar i m'he obsequiat amb un bany de nostàlgia.
Perquè ho entengueu, cal que us digui que la meva freqüentació de Foix ha estat escadussera i limitada. No he passat dels sonets de Sol i de dol i ho vaig fer no per impuls propi sinó forçat per la disciplina dels estudis. Som, per tant, més que amics, coneguts.
Els fulls del llibre de sonets groguegen i algunes de les anotacions que vaig fer amb disciplinada voluntat d'intel·lecció em resulten més obscurs que les mateixes paraules del poeta. Sí, han passat els anys, aquests companys que es complauen a engreixar-se mentre s'aprima el nostre futur.
La nostàlgia m'ha pres com sempre, constatant quants de tempetejos engrescadors he abandonat per a una ocasió que sembla que està disposada a no arribar mai. És el cas, però, que sóc un nostàlgic poc sentimental, i per comptes d'abocar-me a una extasiada contemplació d'aquest melic que prou que em sé de memòria, he optat per un exercici més rendible com és tornar-me a posar a mans de l'atzar perquè ell determinés el que em volia dir.
I heus ací que he deixat que el volum s'obrís. I solet, solet m'ha fet regal d'aquest poema:
Sota les voltes diu Marta que es mulla;
-Treu-te el mallot, guarneix-te de lilàs,
Que sí que só, més que ningú, veraç:
Em plaus, quan plou, tan nua com la fulla.
Cendra i boirassa: Mar. Ni sol! La mulla,
Rou del teu cos! Babau. Omple el cabàs,
Balla damunt la palla, ¿capiràs
Per què aigua i lilàs no cal cogulla?
Porta el vi vell; arran de freu és dolça
La palma escassa. -Cobrim d'alga i molsa
Cossos i mots, bevem! De flor i ruixim
Farem ample dosser. Qui mira prim
En cala breu? Un tret és un impacte:
Sota paraigua som el Nombre Exacte.
I heus ací que he sabut perquè fa anys vaig llegir aquest poema. Simplement per retrobar-nos un matí de diumenge a la vora d'una copa de vi amb un somriure als llavis.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada