Des que una dotzena llarga mal comptada d'intelestuales s'ha llençat a la palestra, que no suro. La meva crisi d'identitat s'accentua i ja no sé on sóc.
De manera curiosa, ha estat l'amic Gates que m'ha donat la solució. Ja veureu.
No sé si sou massa fans dels correctors de textos. Jo fins ara no ho era, atès que els meus errors me'ls estimo com si els hagués parits. Però ve que l'atzar ens porta a descobertes insòlites que ens fan baixar del burro, i jo em trobo en aquestes.
Proveu de tenir activat el corrector de Word en castellà i d'escriure "Espanya". La màquina, amb una subtilesa que Déu n'hi do, esquiva el dígraf espuri i us obsequia amb un "espanta" que expressa amb una ajustadíssima precisió allò que el palabro representa.
Aquí teniu definit per via wordiana l'estat anímic en el qual naufrago. Espantadet estic.
Ha bastat un cor de quinze brams mal acordat per remoure els fonaments de les essències nostrades. Acarats al patiment intrínsec d'una colla de nacional-agnòstics, ens hem abocat tots a l'esport que més ens agrada: "Ajup-te i pas franc!"
Eps, i no voldria que el tombant sicalíptico-metafòric me'l prenguéssiu com una falta de respecte al sector que ara fustiguen bisbes multitudianris i cridaners. Que sapigueu que en matèria d'emparellaments legalitzats tinc la màniga prou ampla.
Però no em sé estar de reconèixer-me com a membre de la nació que s'acosta amb més justesa a la textura del flam, no sé si de vainilla o d'ou, això ja demanaria un curset al Bulli (i no me'l puc pagar, és evident).
Arresumiendo, que per no ofegar-me en aquest brou d'autoodi desorientat en el qual sembla que la penya vol precipitar-me, he decidit de precisar, neta i clara, la meva opció: anya per anya, em decanto per Alemanya.
O no?
De manera curiosa, ha estat l'amic Gates que m'ha donat la solució. Ja veureu.
No sé si sou massa fans dels correctors de textos. Jo fins ara no ho era, atès que els meus errors me'ls estimo com si els hagués parits. Però ve que l'atzar ens porta a descobertes insòlites que ens fan baixar del burro, i jo em trobo en aquestes.
Proveu de tenir activat el corrector de Word en castellà i d'escriure "Espanya". La màquina, amb una subtilesa que Déu n'hi do, esquiva el dígraf espuri i us obsequia amb un "espanta" que expressa amb una ajustadíssima precisió allò que el palabro representa.
Aquí teniu definit per via wordiana l'estat anímic en el qual naufrago. Espantadet estic.
Ha bastat un cor de quinze brams mal acordat per remoure els fonaments de les essències nostrades. Acarats al patiment intrínsec d'una colla de nacional-agnòstics, ens hem abocat tots a l'esport que més ens agrada: "Ajup-te i pas franc!"
Eps, i no voldria que el tombant sicalíptico-metafòric me'l prenguéssiu com una falta de respecte al sector que ara fustiguen bisbes multitudianris i cridaners. Que sapigueu que en matèria d'emparellaments legalitzats tinc la màniga prou ampla.
Però no em sé estar de reconèixer-me com a membre de la nació que s'acosta amb més justesa a la textura del flam, no sé si de vainilla o d'ou, això ja demanaria un curset al Bulli (i no me'l puc pagar, és evident).
Arresumiendo, que per no ofegar-me en aquest brou d'autoodi desorientat en el qual sembla que la penya vol precipitar-me, he decidit de precisar, neta i clara, la meva opció: anya per anya, em decanto per Alemanya.
O no?
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada