Travessava els carrers molt a
poc a poc procurant que no se li notés la intenció. Triava les vies més amples,
amb preferència les de dues direccions, i s’aplicava a no mirar el semàfor per
no veure les intermitències i que li vingués la temptació de caminar més viu.
L’èxit de la seva estratègia va venir amb les rodes d’un autobús articulat nou
de trinca. Ell va morir a l’instant. Per això no va poder gaudir dels quatre
morts i vint-i-set ferits resultat de la bonica tombarella que va fer el bus
quan el conductor, esglaiat, va fer un cop de volant i va clavar els frens.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada