Toc-toc

I jo que me les prometia tan felices... Però heus ací que sense com ni perquè sento que esgratinyen damut el meu cap i que vénen a torbar el meu repòs i, paradoxes de la mort, resulta que és perquè ha vingut el temps del repòs i se'm reclama una certa activitat.

Què voleu que hi faci doncs? Obeir, com és de llei. I espolsar-me els quatre parracs, separar un parell de taulons corcats i emergir de nou entre vosaltres.

No ho dic en ferm ni com amenaça, però és ben possible que torni a destorbar la vostra nineta amable amb algun disbarat de circumstàncies.

Qui avisa, no és traïdor.