Un dels innombrables avantatges que té el català sobre les altres llengües és que sabuda aquesta, sabudes totes. Això dóna als qui tenim el gust de conèixer-la una confortable sensació de tranquil·litat atès el seu estat agònic.
Per si us volíeu beneficiar d'aquest petit tresor, heus ací tres pinzellades d'aquest poliglotisme de via estreta:
Anglès: Què hi pot haver-hi hagut en aquest got? En aquest got no hi pot haver-hi hagut cap espeternec. Ai uix, quin fàstic!
Japonès: A pi alt, escala cal. A pi baix no cal escala.
Llatí: D'anar en òmnibus a Gràcia, l'àvia sua. L'avi ranci porta els nuvis en òmnibus gratis.
Amb tot, la tirallonga que em té el cor robat és la d'una llengua encara per descobrir: Quantos infieron per sotargatera i tot? Estic en condicions de donar-vos testimoni que si l'aboqueu amb posat seriós i gest afable a les orelles de qualsevol contertuli al vostre abast, us la faran repetir amb un posat d'enze que enamora.
I això us faig saber per si, com jo, teniu ben entès que el temps és l'únic bé escàs de què ens podem desfer sense recança.
1 comentari:
De-li.rant!
I parlant de gots...el got ben buit.
Publica un comentari a l'entrada