Lateralitat

No me n'havia adonat fins ara (i temps ja n'he tingut, mal m'està el dir-ho) però un descobriment sempre fa goig: el meu rei mira al passat.

M'explicaré: acabo de concloure que en la meva construcció espàcio-temporal el passat és a l'esquerra i el futur a la dreta. Probablement això es degui al fet que sóc destre, i ja m'agradaria tenir a l'abast un esquerrà per consultar-li si per a ell també els eixos cronològics funcionen de la mateixa manera.

(Per un moment he pensat que si tingués a l'abast una esquerrana també li faria la mateixa pregunta o encararia el diàleg a terrenys més prometedors... La satisfacció de les meves curiositats depèn del sexe de l'hipotètic/a aclaridor/a? Repapiejo, simplement? Haig d'abandonar definitivament els alcohols d'alta graduació? Estic fet un embolic.)

Sigui com sigui, el meu rei mira al passat. És així i no hi ha res a discutir.

Si ens percatem del detall (fixeu-vos en el bonic crani que li fa de nineta), aquest passat li suscita imatges de mort, cosa que vol dir que el seu poder es fonamenta en la violència i la destrucció. Que ho dubtàveu, potser?

Jo, que sóc conservador de mena, guardo un bonic cartell en què el monarca farfallós estableix un contacte bucal de caràcter libidinós -breu, es morreja- amb l'ínclit dictador que va amenitzar aquests paratges durant anys i anys i anys (i encara senyoreja, no en dubteu, en les aspiracions de futur d'un sector no menyspreable de les forces polítiques que lladren per l'emissora episcopal).

Si anem a mirar, aquesta és la història. Per tot això concloc que més val no girar-lo i oferir-li la dreta de panorama. No fos cas que sense com ni perquè ens el trobéssim tot rialler i amb un enorme cementiri vessant-li galtes avall.