
Mal que us pesi, la realitat va ser diversa: farta que li passessin pels morros somnis d'abundància inassolible, va optar per consagrar els seus últims recursos a encendre grans teies que ompliren de color i esgarips la Nit.
Glòria i memòria a la Gran Piròmana Desconeguda.
Tard, potser, però la veritat és tossuda i acaba per sortir a la llum.
Del foc, naturalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada