dimecres, 2 de novembre del 2005

V

Petita mà que em recorre,
tota tu ets un enigma.

Ordeno el món: ençà i enllà,
ara i després, amor, dolor...

Convé que ho faci:
sóc un esclau sense remença.

3 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

El meu món s'ha ordenat de nou... Gràcies, un cop més.

Eumolp ha dit...

És una obvietat, lògicament, però vós les teniu totes.

arsvirtualis ha dit...

T'havia dit mai que quan observo una persona el primer que li miro són les mans? I després no em puc estar d'imaginar tots els sentiments i sensacions que aquèstes en són capaces de provocar.