Petita mà que em recorre,
tota tu ets un enigma.
Ordeno el món: ençà i enllà,
ara i després, amor, dolor...
Convé que ho faci:
sóc un esclau sense remença.
dimecres, 2 de novembre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquí sóc un esclau geperut. Puc contemplar els fets sense passió.
3 comentaris:
El meu món s'ha ordenat de nou... Gràcies, un cop més.
És una obvietat, lògicament, però vós les teniu totes.
T'havia dit mai que quan observo una persona el primer que li miro són les mans? I després no em puc estar d'imaginar tots els sentiments i sensacions que aquèstes en són capaces de provocar.
Publica un comentari a l'entrada