dimecres, 2 de novembre del 2005

V

Petita mà que em recorre,
tota tu ets un enigma.

Ordeno el món: ençà i enllà,
ara i després, amor, dolor...

Convé que ho faci:
sóc un esclau sense remença.
Publicat per a

3 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

El meu món s'ha ordenat de nou... Gràcies, un cop més.

10 de novembre, 2005 22:41
Eumolp ha dit...

És una obvietat, lògicament, però vós les teniu totes.

11 de novembre, 2005 16:49
arsvirtualis ha dit...

T'havia dit mai que quan observo una persona el primer que li miro són les mans? I després no em puc estar d'imaginar tots els sentiments i sensacions que aquèstes en són capaces de provocar.

12 de novembre, 2005 00:14

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)