dissabte, 12 de novembre del 2005

Distingit senyor

Lamentablement tinc un nas absolutament normal: ni gros ni petit, ni recte ni tort, ni ventrut ni esprimatxat. Un nas anodinament quotidià.

Si en canvi Deu nostre Senyor m'hagués proveït d'una tarota descomunal amb aspiracions de trompa, potser ara la meva vida tindria algun interès. Vostè no sap què és passar desapercebut!

Segur que em faria lector devot de Rostand, qui sap si fins i tot de Quevedo i em miraria sense enveja Pinotxo i deixaria de mentir compulsivament per temptar la sort de la creixença. I el 31 de desembre sortiria al carrer amb el cap ben alt, tot esperant de ser descobert pels ulls esbatanats d'algun marrec que a la vista de la meva desproporció oblidaria els 364 que faltaven.

I vostè té la solució a les seves mans i s'hi nega. Realment, no ho puc entendre. En el meu cas i en qüestions d'apèndixs facials li puc assegurar que el tamany sí que importa. No podria canviar de decisió, senyor cirurgià?