
Ja m'ho deia el meu bon seny que no havia de menjar perdius...
I, encara menys, anar després al retratista.
Però, com insistia la meva àvia que al cel sia: "Déu nos en guard d'un ja està fet"!
Aquí sóc un esclau geperut. Puc contemplar els fets sense passió.
1 comentari:
Em pregunto de quin lloc amagat de la teva biblioteca treus aquestes imatges... I tanmateix no em pots sorprendre.
Publica un comentari a l'entrada