diumenge, 20 de novembre del 2005

Avui menjaré perdius

De tant en tant les servituds de la convivència m'obliguen a compartir les meves hores amb altres éssers humans de condició i edat diversa. Aquestes circumstàncies les visc com un peatge que pago religiosament. Així preservo sota la capa de la cordialitat més exquisida la meva condició de misàntrop vocacional.

A frec d'enfundar-me la meva disfressa de contertuli discret, esmolo el meu enginy per descobrir alguna perspectiva atraient en l'abducció que ja em respira al clatell.

Avui la salvarem per la via gastronòmica. Sembla ser que l'esquer de la trobada és degustar les habilitats culinàries de la mestressa de torn que vol enllaminir-nos amb unes perdius a la vinagreta.

Si he de ser sincer, no em sembla una mala perspectiva. Si m'aplico devotament a la ingesta i aconsegueixo pintar un gest beatífic en els moments clau de l'àpat, obtindré dos grans beneficis: el primer, tenir ocupada la boca, cosa que m'estalviarà articular paraules; el segon, retribuir adequadament per via d'èxtasi els esforços de la cuinera.

Us en tindré informats.

1 comentari:

arsvirtualis ha dit...

Altrament els "peus" d'una perdiu no són tan generosos com els de porc. De totes maneres i sabent com de poderosa és la vostra fantasía, no dubto que aquesta serà potenciada al seu màxim exponent. Bon mestre esteu fet!