Bons auguris

Com que inevitablement tendeixo a agafar el rave per les fulles, m'ha semblat de bona criança lligar principis i finals i il·lustrar-vos l'entrada amb un memento dels que em plauen. No fos cas que portats per l'inevitable estovament de l'u de l'u del vuit perdéssiu de vista la vostra -que és també la meva- futura inevitable contribució al profitós món de l'adob orgànic.

I és per aixó que disfressat de Diego Corrientes he navegat per mars proceloses fins aconseguir robar per a vosaltres -que sóc jo, evidentment- dues boniques imatges separades per molts anys i molts quilòmetres, però amb innegables parentius en la resolució icònica del tema.


I us les deixo com una petita delicatessen perquè l'assaboriu amb recolliment i espero que com ho fa el qui això subscriu rient per sota el nas.