Com que inevitablement tendeixo a agafar el rave per les fulles, m'ha semblat de bona criança lligar principis i finals i il·lustrar-vos l'entrada amb un memento dels que em plauen. No fos cas que portats per l'inevitable estovament de l'u de l'u del vuit perdéssiu de vista la vostra -que és també la meva- futura inevitable contribució al profitós món de l'adob orgànic.
I és per aixó que disfressat de Diego Corrientes he navegat per mars proceloses fins aconseguir robar per a vosaltres -que sóc jo, evidentment- dues boniques imatges separades per molts anys i molts quilòmetres, però amb innegables parentius en la resolució icònica del tema.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht8jJqfJSckprA8oy8xnLolmVA8X4XxrwEbYHKRgQ0Zt_Scf10n5KsrIIKQ8XtEDSD6Yu1MjlZEmi6RmEmpKDf2RQ3w_mt2mIwZfwzVFXwLftvzQwYoQzWh-d___Kl4qXiKq14-w/s320/dansa+de+la+mort.jpg)
I us les deixo com una petita delicatessen perquè l'assaboriu amb recolliment i espero que com ho fa el qui això subscriu rient per sota el nas.
2 comentaris:
Bon auguri!
Ara la meva "Delikatessen" per a desficiosos:
"Respice post te, hominem te esse memento"
I banda d'això, un bon any i una bona abraçada, d'aquelles que poden trencar ossos (per allò de seguir amb el tema.
Eps, aquest missatge és una prova...He fet algunes modificacions al bloc. A veure què passa...
Publica un comentari a l'entrada