S'ha estat al segon prestage molt de temps. Ha tingut la paciència sàvia que tant admiro, però avui m'ha demanat que l'en baixés i que l'obrís just per la pàgina 33.
Ho he fet, obedient com sóc, i deixo que parli:
Així parlava Joan Fuster a Escrit per al silenci.
I a mi que em plau rescatar-l'en.
Ho he fet, obedient com sóc, i deixo que parli:
Una amor perpetrada en l'agonia
i de mirra i escalf, amor, et guarde,
i l'alt agraïment en què madure.
Art de fervor és mon treball d'espera,
perquè ja t'he tingut; i cure amb somnis
la casa transcendent on em deixares.
I et guarde plenitud. Vindria a dir-t'ho
aquest goig sense gest, si preguntaves
a quin afany m'assemble o a quin tigre.
i de mirra i escalf, amor, et guarde,
i l'alt agraïment en què madure.
Art de fervor és mon treball d'espera,
perquè ja t'he tingut; i cure amb somnis
la casa transcendent on em deixares.
I et guarde plenitud. Vindria a dir-t'ho
aquest goig sense gest, si preguntaves
a quin afany m'assemble o a quin tigre.
Així parlava Joan Fuster a Escrit per al silenci.
I a mi que em plau rescatar-l'en.
.JPG)
2 comentaris:
Per fi li heu tret la pols. Per fí l'heu fet parlar des del seu silenci... Les debilitats em poden.
Em plau en gran manera dir-te que a mi també m'agrada llegir-lo,rellegir-lo ,inventar sovint paraules perquè mai els done l'oportunitat d'acabar-les de llegira.. (No havia vist mai la paraula tigre al poema! )L'ànsia d'engolir-me'l àvidament.. no m'havia deixat assaborir-lo.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada