Una mica cansat, una mica emprenyat; una mica enyorat, una mica fotut. Moltes miques fan un molt, ja se sap, però ara més em sento un rosari de miques que no un tot que camini en la mateixa direcció.
Setmana dispersa, d'anar fent, una mena d'autòmata sense una programació massa definida però que compleix per inèrcia i satisfà les obligacions que té contretes. No sé si es nota massa, ni en el fons no sé ni si m'importa, però sóc com una carcassa buida que circula pels llocs habituals i que aconsegueix que el reconeguin com el que es creuen que sóc. Tot va, doncs, segons els paràmetres previstos.
I feliços ells, feliç jo. O potser no, que de vegades fa més ràbia que altres.
Que un hom es cansa de parar l'orella i atendre les múltiples cares de l'egoisme circumdant.
Fins quan?
Que potser ja està bé de goma i de contorsionisme i convé obrir el calaix dels punts i repartir-los sobre les is.
Setmana dispersa, d'anar fent, una mena d'autòmata sense una programació massa definida però que compleix per inèrcia i satisfà les obligacions que té contretes. No sé si es nota massa, ni en el fons no sé ni si m'importa, però sóc com una carcassa buida que circula pels llocs habituals i que aconsegueix que el reconeguin com el que es creuen que sóc. Tot va, doncs, segons els paràmetres previstos.
I feliços ells, feliç jo. O potser no, que de vegades fa més ràbia que altres.
Que un hom es cansa de parar l'orella i atendre les múltiples cares de l'egoisme circumdant.
Fins quan?
Que potser ja està bé de goma i de contorsionisme i convé obrir el calaix dels punts i repartir-los sobre les is.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada