ESCOLTO LA SECRETA...
Escolto la secreta
harmonia de l'aire
i l'ardor que tremola
d'unes grans aigües lliures.
Ales i danses! Déus
que ara passen i canten
altes músiques! Llum
dels ulls sagrats i verges!
Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra.
Paraules que vénen del 36. Escrites a Barcelona. I que porto al meu cementiri particular en un homenatge al poeta. Us en podria dir el nom, el com i fins i tot el perquè.
Però ho deixaré a la vostra discreció, a la vostra curiositat o a la vostra galvana.
Si no sou llegits, encomaneu-vos a Sant Google.
Si sou honestos, llegiu.
Si el coneixeu, oferiu-li els vostres respectes.
Des del set us n'estaré reconegut.
2 comentaris:
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
(...)
És una resposta?
L'és, l'és. Exacta i precisa. Com no podia ser de cap altra manera.
Publica un comentari a l'entrada