No soc massa de reflexionar sobre el que dibuixo. Al cap i a la fi no és més que un entreteniment que m'acompanya des de fa molts anys i que m'ha servit i em serveix per passar el temps sense un excessiu sentiment de malbaratar-lo.
No fa gaire i sense saber massa com vaig aparcar la imatgeria bigarrada i m'he decantat per aquesta mena de cares que, per dir-ho pietosament, no traspuen una excesiva alegria. Vist tot el que anem comportant concloc que no vaig tan malencaminat, els temps no donen per cap somriure.
No sé què em durarà la ratxa. Per saber, no sé ni si faré més ninotets. Ni tampoc si els trauré a passejar per aquí.
A banda de dibuixar, ja es veu que sóc un home de certeses...
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada