diumenge, 5 de desembre de 2021

De ple en el set


ESCOLTO LA SECRETA...

Escolto la secreta

harmonia de l'aire

i l'ardor que tremola

d'unes grans aigües lliures.


Ales i danses! Déus

que ara passen i canten

altes músiques! Llum

dels ulls sagrats i verges!


Estic sol en aquestes

ombres i sento caure

ones de sang, enmig

d'una alba trista i aspra.


Paraules que vénen del 36. Escrites a Barcelona. I que porto al meu cementiri particular en un homenatge al poeta. Us en podria dir el nom, el com i fins i tot el perquè. 

Però ho deixaré a la vostra discreció, a la vostra curiositat o a la vostra galvana.

Si no sou llegits, encomaneu-vos a Sant Google.

Si sou honestos, llegiu.

Si el coneixeu, oferiu-li els vostres respectes.

Des del set us n'estaré reconegut.

2 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

(...)

És una resposta?

Eumolp ha dit...

L'és, l'és. Exacta i precisa. Com no podia ser de cap altra manera.