Com era més que previsible no m'he sabut estar de temptar la sort abans d'hora.
I a l'altra banda del forat -petit o gran, tant és- només m'hi esperava un mirall.
I el que hi he vist no m'ha agradat.
Per sort, ara que ja no hi soc el mirall ha tornat a emmudir.
No seré pas jo qui li insufli el verb.
El silenci sempre serà la més aquietadora de les carícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada