Entre Vella Quaresma i penell i amb unes gotes
de cabdill d’alguna tribu oblidada en una illa del Carib que s’hagués salvat de
l’escabetxina dels molt catòlics descobridors.
Aquesta és la meva divisa de
cara a aquest estiu.
L’espasa que mira de barrinar-li la closca vinc a pensar que expressa el fosc desig d’escapçar qualsevol cosa que s’aixoplugui
dessota d’una corona o succedani.
I és que si anem a mirar, per pur
equilibri de traç, se’m feia molt
difícil d’encabir una guillotina en el dibuix.
Prometo d’intentar-ho en un proper gargot.
1 comentari:
Gran notícia aquesta represa d'activitat. Et seguiré amb atenció i admiraciò
Publica un comentari a l'entrada